La cultura és el capital que un territori té per créixer i per fer feliç a la majoria de la gent que hi viu. Andorra és un país, on la cultura es desenvolupa mitjançant la producció de coneixements i valors dins de paràmetres d’identitat, lleialtat, ambició i convicció.

La tradició ha servit per vestir un discurs de renovació i les eines tecnològiques han d’aportar i, alhora, inserir en aquest nou marc cultural. L’ús i l’abast generalitzat de la tecnologia ha ajudat a fer eclosionar tota una nova generació de creadors que traspassen els límits propis de les disciplines artístiques clàssiques i les seves teòriques adscripcions, un exemple el món dels audiovisuals. La cultura s’ha de protegir i recrear, és a dir, deixar evolucionar.

Per també cal reforçar les nostres garanties d’identitat en el marc de les heterogeneïtats internes; una identitat civil, moral que sigui promotora de responsabilitats sobre el nostre territori, sobre el territori i la cultura, sobre el patrimoni, sobre el benestar i la llibertat en comú. És necessari que veiem i sentim, que tots som portadors d’una llarga herència cultural rica en compromisos, llengües, sons, imatges, creences, costums, llegendes, sabers sobre la natura i tècniques artesanes diverses i sobretot, sobretot, som portadors del tresor de les lleialtats  humanes compartides. Tots aquests elements han determinat la visió del nostre món, i per això són l’essència de la cultura, en són l’ànima.

Cal seguir el nostre itinerari perquè la cultura s’instal•li fermament en les arrels de la nostra societat i sigui un aliment –un aliment bàsic- per a tots nosaltres.